TONYINES ROGES EN PERILL
Està clar que si no es prenen accions immediates, el futur de la tonyina vermella en el mar Mediterrani està amenaçat. Protegir els llocs clau en els quals les tonyines es congreguen per reproduir-se i alimentar-se, millorar la gestió de la pesquera en tot el Mediterrani i acabar amb “l'escapatòria” que suposa l'engreix,són les claus per recuperar aquesta espècie de tonyina.
La tonyina típica de l’ Atlàntic i del Mediterrani és l’espècie Thunnus thynnus que arriba a fer 3 metres de llargada i 500 kg de pes. Presenta el dors de color blau fosc i el ventre argentat. Disposa de dues aletes dorsals cua semilunar i pell amb escates.
Viu a la zona pelàgica fins els 1.000 metres de fondària com a gran depredador d’altres peixos. Forma grans bancs a la primavera per fresar que és quan tradicionalment es pescava a través d’una almadrava o amb xarxa i arpó.
La seva carn és molt apreciada. Conté un 59% d’aigua i és molt diferent a la de la majoria dels altres peixos ja que és més consistent i té un color de rosat o vermell fosc produït per tenir més mioglobina que els altres peixos. Es consumeix enllaunada congelada o fresca. La gran pressió humana en les captures ha portat aquesta tonyina i a altres a un risc d’extinció.
Viu a la zona pelàgica fins els 1.000 metres de fondària com a gran depredador d’altres peixos. Forma grans bancs a la primavera per fresar que és quan tradicionalment es pescava a través d’una almadrava o amb xarxa i arpó.
La seva carn és molt apreciada. Conté un 59% d’aigua i és molt diferent a la de la majoria dels altres peixos ja que és més consistent i té un color de rosat o vermell fosc produït per tenir més mioglobina que els altres peixos. Es consumeix enllaunada congelada o fresca. La gran pressió humana en les captures ha portat aquesta tonyina i a altres a un risc d’extinció.
